A petició de la colla de Roses que vam anar a barraques dissabte passat, s’enceta un apartat que espero que tingui més pena que glòria, ja que els inventors són uns/unes llengües viperines de cuidado.
I quina millor manera de començar aquest post amb el títol d’una cançó de la gran Raffaella Carrá, que si no passa a la història de la música per la qualitat de les seves cançons, almenys que ho faci per ser una de les poques mortals que han dignificat una peça de vestir terrible: les malles de lycra brillants. Als rumoristes us dedico aquest apartat, aquesta cançó i aquesta gran gran coreografia.
Que comencin els rumore!!!!
