Barcelona recorda els bombardejos que van tenir lloc sobre la ciutat l’any 1938. Una exposició al metro de la plaça Universitat, que va servir de refugi durant aquells dies sagnants, l’obertura de diferents refugis a la ciutat i també a Sant Adrià de Besós, la publicació del llibre de Josep Benet, Temps d’esperança i d’aprenentatge, l’estrena del documental (amb certs tocs de ficció) de Jesús Garay, Mirant al cel… En definitiva, una sèrie d’actes que, per fi, veuen la llum; més aviat, dels quals, per fi, se’n parla. Ja hi hagut massa dècades de silenci, ha arribat el moment de parlar per curar, de parlar-ne per aprendre’n, d’escoltar per saber com es va viure aquella època… Esperem que a poc a poc es vagi recuperant aquesta memòria col·lectiva que ens fa ser qui som, tant com a poble com a persones. Falta el valor de l’Administració i de tothom en general per tirar endavant el Memorial Democràtic. Ja són massa anys de democràcia.
