Hi ha una colla (gran colla) de pacients treballadors que cada matí han de fer una autèntica odissea per arribar a la feina a Barcelona a causa de les obres del TGV fantàstic. Però els que ja som a Barcelona també tenim un autèntic viatge d’aventures per arribar fins a la feina.
De les dues rutes possibles que tinc per arribar fins a la feina, a totes dues hi trobo obres inacabables. Una és amb bus (74, el que agafo jo) i l’atra és el 2×1 metro línia blava + ferrocarrils de la generalitat.
Després de gairebé un any d’agafar el bus 74 per anar a treballar i d’haver de passar inevitablement per la plaça Lesseps (o el que en queda), encara no sé què s’hi està fent. Al principi em pensava que era una obra que afectava la plaça pròpiament dita, i això ja em semblava prou complicat perquè és un punt neuràlgic de la ciutat ja que hi conflueixen una sèrie de carrers molt transitats (General Mitre, Príncep d’Astúries, Gran de Gràcia…). Però no és que l’obra de la plaça Lesseps encara no s’hagi acabat, és que s’ha anat estenent en tots els sentits fins a emmerdar 4 o 5 carrers més enllà! Amb la qual cosa, l’embolic a cada hora del dia, incloent-hi l’hora d’anar a treballar i l’hora de sortir-ne, està assegurat.
I clar, un cop ets dalt del bus, què has de fer? Baixar-ne? I on vols anar si estàs allà al mig del no-res, sense metro i amb els taxis igual o pitjor que el bus?
La gent en parla i es lamenten amb alguna cosa semblant a “oh! aquestes obres que no s’acaben mai!”, però ningú no sap del cert ni què s’hi està fent ni per quant de temps en tenim. L’únic que és cert és que cada mes s’anul·la una parada perquè, com us dic, les obres es van eixamplant… I la gent ja no sap on ha de baixar…
És una sensació semblant a la que devia sentir en Bill Murray a Atrapat al temps: cada dia que despertava era el dia de la marmota. Doncs per als usuaris dels busos que passen per Lesseps, cada dia és el dia de les obres que no s’acaben.
