Fa uns dies que se sent parlar força del tema de la violència de gènere i dels canvis legislatius que es volen dur a terme sobre aquest tema. El motiu és evident: dissabte passat va ser el Dia Internacional de la no-violència contra les dones (mal “assuntu” quan hi ha un dia dedicat a una cosa). Estadístiques i xifres a part, no s’acaba de fer una anàlisi com cal sobre el tema, no només de la violència, sinó de la situació real de la dona en aquesta societat. Jo el més interessant que vaig veure va ser un reportatge que van fer al Documentos TV de la setmana passada anomenat Hombres (si entreu a la web, es pot veure). Com sempre, és un d’aquells reportatges que s’havien d’haver emès en prime time i en una cadena de més audiència, cosa que em fa pensar que realment no interesa el tema.
Directament no es va parlar de la violència de gènere ni tampoc no era una defensa exclusivament del paper de les dones. Malgrat el títol, l’enfocament era molt més original: es tractava d’un grup d’homes que es manifestava absolutament en contra del rol social que tradicionalment i culturalment se’ls ha atribuït i de les dificultat amb què es trobaven per superar les crítiques (tant de dones com d’homes) per tenir una actitud en el seu dia a dia que “no els correspon”: intervenir activament en el paper de pare, anar a fer la compra, voler-se demanar baixes de paternitat, repartir-se les feines de la casa, expressar els seus sentiments (per tot allò que els homes actuen i no fan una reflexió dels seus actes, que els homes no poden plorar) voler trencar amb el rol social de les dones també… Tots ells apuntaven que aquests papers que sempre s’han atribuït a mascles i femelles no són gens favorables ni per tenir una bona relació de parella, ni per a ells perquè semblen insensibles i distants, ni perquè hi hagi un avenç real en la paritat… Molt interessant l’enfocament.
Llàstima que encara un embaràs pugui costar un acomiadament, que els molts homes encara no es treguin la llosa d’aquesta imatge d’home dur, segur, inexpressiu i protector, i que moltes dones es pensin que hem nascut amb el do de la servitud.
