Perloides

Octubre 31, 2006

Ei!

Classificat com a: Politikeo — Skafandra @ 9:33 am

monguis1.jpg

El Club de los cinco escalfa motors per veure com se’n surten d’aquesta. Jo he d’anar a votar a Roses, el que significa que avui he d’agafar un tren que em porti fins a Figueres. Un tren que, si tot funciona com ho està fent últimament, sortirà amb un mínim de mitja hora de retard. Quan arribi desfeta pels nervis, hauré d’anar corrents cap a la Sarfa, no fos cas que em quedés tirada a Figueres. Si tot és com sempre, em tocarà viatjar en un autobús que sembla que l’hagin construït amb peces de lego, llardós, amb més de la meitat dels seients trencats… Vaja, un plaer per al cos. Quan arribi, encara més desencaixada, espero anar a fer un toc per fer passar la mala llet. L’endemà, en acabat d’exercir el meu dret de vot, hauré d’anar altre cop corrents cap a la Sarfa i la Renfe…, tot tal com ha esdevingut el dia anterior, per acabar definitivament amb la paciència d’algú. Quan arribi a passeig de Gràcia, sortiré per Pau Claris. No cal que us digui que les escales mecàniques no funcionaran. Després de tot aquest temps, he deduït que deuen ser unes escales “de mudar”, vull dir que només les deuen engegar per Nadal i altres dates molt molt assenyalades. Per postres, de camí cap a casa, em tocarà passar per davant de l’hotel Majestic, on hi haurà la plana major de CiU amb les barres i la barra d’en Mas al capdavant. Passaré ràpid. CiU ho tinc contraindicat per a la meva salut. I en acabat, arribaré a casa per veure els resultats de les votacions. En resum, per a què haurà servit tota la meva aventura? Per a res.

A tots aquells que no tingueu clar a qui voleu votar, com que avui és dia de reflexió, us passo l’última proposta de partit minoritari (n’hi ha més, encara) poc publicitat. Es diuen Escons Insubmisos – Alternativa dels Demòcrates Descontents i fan una proposta prou interessant: reivindiquen no utilitzar el vot en blanc com a mesura de protesta, ja que al cap i a la fi aquest vot va a parar als partits majoritaris. A més, això perjudica els partits minoritaris, ja que no eleva el nombre de vots necessari per aconseguir representació parlamentària. Per tant, proposen que, tant els votants d’Ei com els vots en blanc, no tinguin representació al Parlament, és a dir, que aquests escons quedin buits i sense remunerar. Tant de bo la democràcia fos més transparent.

Octubre 27, 2006

Amb ganes que arribi l’1N

Classificat com a: Politikeo — Skafandra @ 10:22 am

Ha arribat un punt en què jo no sé si aquests anuncis són de debò o són de conya. La qüestió és que aquest anunci està penjat a la “presumpta” (ara resulta que ens haurem d’expressar així) pàgina del PSC. Ja començo a sentir vergonya extrema amb els anuncis, DVD, fotos… en aquesta cursa per a la molt honorable presidència de la Generalitat. A darrere de tot això què hi ha? Aconseguir vots o donar-los a una altre partit? És que sembla ben bé que els guionistes d’anuncis hagin estat contractats per la competència! Entre “Notillas” i culs, em quedo amb la segona proposta, més econòmica, més saludable i més ecològica.

I enmig de tot aquest teatre, hi ha una altra proposta: la d’Iniciativa Ciutada per la Responsabilitat Política, que s’autodefineixen com “un grup de ciutadans independents sense adscripció política”. Les propostes són interessants i, sobretot, molt reals. Jo he estat mirant les referents a qüestions de llengua (he hagut de remenar una mica per la pàgina) i la veritat és que són propostes necessàries i justes (la qüestió de la llengua mereix un capítol a part, que fa faré algun dia).

PD: entono el mea culpa per haver agafat la foto del meu company de feina, Albert, la de Joan Clos I El Sociata, sense haver-ho esmenat a la notícia.

Octubre 26, 2006

Joan Clos Van Damme

Classificat com a: Politikeo — Skafandra @ 11:22 am

jcvd1jpg.jpeg

Fa dies que no sé res d’aquest exemplar de la natura. Quin home! D’anestesista a alcalde de Barnaka i d’alcalde a ministro de Justicia, Comercio y Turismo. I ara què? Si guanya en Monti, que en faran d’ell? I si a les generals guanya el PSOE…? Jo només sé que Barcelona s’ha quedat sense governar! Estem tots pansits des que no ens podem fotre d’ell… Van Damme, torna! Deixa la teva cartera i vine a fotre’ns la nostra, de cartera! Torna per multar els incívics que fan d’estàtua humana, per pixar al carrer, per aparcar malament, per excés de velocitat, per respirar! El Forrum encara no s’ha acabat de pagar! Torna a les nostres vides, Joan Clos Van Damme. Si no ho fas per nosaltres, fes-ho pels gags que s’han quedat sense protagonista!

Qui són aquests?

Classificat com a: Politikeo — Skafandra @ 8:43 am

Enmig de la campanya electroral m’arriba a les mans (gràcies Kpri) la propaganda d’un partit anomenat Partit Humanista de Catalunya. Ben bé no sé qui són, només que tenen el seu origen a la Comunidad para el Desarrollo Humano, creada pel gurú llatinoamericà Silo (!!!!) El full que reparteixen diu, en forma de composició poètica:

No et direm pas què has de fer

perquè tu ja ets prou grandet.

Amb els cracs dels dirigents

com el cul ens va a la gent!

Què precaria està la feina!

Especula que fa fort!

El Banc sí que esmola l’eina!

Van les cases a preu d’or!

Catalunya més empresa,

Catalunya menys nació.

Catalunya desentesa;

tots sentim preocupació.

I per sentir-nos millor què farem?

Això últim deu ser una pregunta retòrica, rollo Ubi sunt?, perquè encara no sé ni qui són ni què volen, només que es queixen, això sí, amb gràcia. Depèn com, millor un poema que la cara d’en Mas després de passar per maquillatge i pel Photoshop. Ara, que veient l’anunci que han fet per a la tele, tant de bo treguin algun escó, a veure amb quines pintes es presenten al Parlament.

Viumúsika

Classificat com a: Música — Skafandra @ 8:09 am

Des de fa un any, aproximandament, cada primer divendres de mes, al vestibul del teatre de Roses, es fan uns concerts molt ben parits. L’ambient és immillorable, ja que, mentre escoltes la música, et pots prendre una copa assegut en una taula tranquil·lament amb els companys. A més, pel fet de ser al vestíbul del teatre, permet una interacció músics-espectadors brutal. Imagineu-vos: música en directe, complicitat amb els músics, ambient íntim fent el toc… Quants diners pot valdre això? A Barcelona, una fortuna; a Roses, 6 euros. I resulta que la gent de poble no hi ve. Entre les persones que ho portem (he d’aclarir que jo m’hi he incorporat fa poc), no hem estat capaços d’arribar a cap conclusió. I no serà perquè el tema no ha estat recurrent! Què li passa a Roses? On és la gent? Que dorm de nits i de dies i no aprofiten les poques coses que s’hi fan? Nosaltres ho continuarem organitzant amb la mateixa il·lusió. Jo des d’aquí animo a tothom a venir a passar una bona estona en bona companyia, i de passada escoltar músics de casa nostra.

Bloc a WordPress.com.